En reconstrucció…

…fins el 9 de maig.

Des del tancament del Darrere la porta… a Bescanó, hem estat i seguim preparant el que serà el nostre proper disc, De primavera i ràbia, que veurà la llum el proper divendres 9 de maig.  Per fer-lo possible, novament tornem a confiar en el micromecenatge i en tots vosaltres, que ens heu animat a seguir endavant i a continuar fent allò que ens fa tan feliços, i que és la música.  Si en teniu ganes, podeu aportar el vostre granet de sorra, tan important per a nosaltres, en el següent enllaç:

http://www.verkami.com/projects/7555-de-primavera-i-rabia-segon-disc-d-acousters

Esperem poder-vos anar donant notícies i ensenyant cosetes noves en els propers dies i les properes setmanes!

Abraçades de tots cinc 🙂

Amb la porta tancada…

…diem adéu a un primer disc.  Amb cinc somriures gegants us donem les gràcies per un final tan dolç.  I amb les butxaques plenes de ganes ens preparem per una nova aventura…

Molt agraïts a tota la gent que ha fet que el Darrere la porta… fos possible, i també a tothom qui ens ha anat acompanyant al llarg d’aquests gairebé dos anys i ens ha animat a seguir endavant.

Mica en mica aniran arribant notícies nostres. De moment us deixem unes quantes fotos del tancament de porta a Bescanó.

Fins molt aviat, i abraçades 🙂

Gairebé ja és l’hora…

…de dir adéu al primer disc.  Ho farem molt a prop de casa, a Bescanó, el proper diumenge 15 de desembre, envoltats de tots aquells que ens heu fet costat al llarg d’aquest petit viatge del Darrere la porta…, i amb alguna que altra sorpresa amagada sota la màniga.

I a partir d’aquí, tancarem la primera porta per obrir la següent, la d’un segon disc que, sense nom encara, i amb moltes coses a l’aire per definir i per decidir, mica en mica va prenent una forma cada cop més clara…

De moment, però, us esperem a tot(e)s al Teatre de Bescanó! Podeu trobar les entrades al link següent:

https://www.codetickets.com/el-teatre-de-bescano/ca/teatrebescano.cat./287

Abraçades de tots cinc 🙂

Mica en mica…

…anem endreçant la web i afegint-hi detalls i detallets que ens faltaven.  A la secció de vídeos hi podreu trobar el vídeoclip del Davant del meu mar que vam gravar el maig passat a la Costa Brava, així com també l’entrevista que ens van fer al programa Pensió Completa de Teleb dies abans del concert al festival Musica’t.

I mica en mica també anem arribant al final d’una etapa molt especial per a nosaltres.  La porta del nostre primer disc es va tancant per obrir-ne una de nova que ens portarà qui sap on…

Però abans de donar la volta definitiva a la clau ens queden encara uns quants llocs per acomiadar-nos: el dia 12 d’octubre, a la Sala el Torín d’Olot, amb els Gossos; el dia 13 al teatre de la Gorga, a Palamós: el dia 16 de novembre a Can Co de la Cellera de Ter, i  finalment el dia 15 de desembre, marcat com a concert de fi de gira, al Teatre de Bescanó.

Esperem poder-vos-hi veure!

Quan sembla que tot…

…torna al ritme normal de la resta de l’any, que els dies s’escurcen i que la feina s’acumula… sempre ens queda pensar en el que hem viscut aquest estiu: un festival fantàstic, dos concerts suspesos, bolos en un càmping, assajos ofegant-nos de calor, idees noves, sopars, excursions a la ràdio i a Tona, carregar i descarregar l’equip, instruments que queden despullats, anar a tocar a Vic, reunions i sopars per parlar dels projectes de futur…

Tots aquests retalls queden recollits en aquestes imatges, però nosaltres no acabarem l’estiu fins dimarts que ve, a la Taverna de Cadaqués!

Com gestionar…

…les ganes boges de tocar i no poder fer-ho?  Està clar que el temps ens parla i nosaltres no l’acabem d’entendre. “Tanqueu-vos,” ens diu; “treballeu-vos,” ens crida.  I nosaltres vinga a voler sortir, vinga a voler tocar, vinga a voler gaudir, vinga a voler ensenyar.  Però no és possible.

Ja són quatre els concerts que hem hagut de suspendre per les inclemències del temps. El primer, el novembre passat a Palamós.  Després, un diumenge de maig que havia de ser idíl·lic, a Palamós també… fora.  Ahir a Palafrugell teníem els dits ben creuats perquè deixés de ploure, i així va ser, tot i que massa tard.  Pensàvem que potser seria la maledicció de la Costa Brava o alguna cosa per l’estil.  Però la mala sort ens ha seguit avui fins al Montseny, i hem hagut de suspendre el concert de Can Torres.

Ganes no ens en falten.  Però què fem, doncs, si no podem tocar?  Assajar, repassar,  crear, mirar-nos, estructurar, inventar, provar, equivocar-nos, parlar, escoltar-nos, aclucar els ulls, (des)entendre’ns, copiar, buscar, trobar, escriure… provar coses noves… fer més cançons… fer música, vaja.

Feliç dia de…

…la música!  Si cliqueu sobre la imatge hi trobareu un regalet 🙂

I si en teniu ganes, ens veiem diumenge de revetlla a Cervià de Ter!

Una abraçada,

Carles, Gerard, Albert, David i Marta

És difícil poder trobar…

…racons on fugir, jugar o fondre’s perquè la resta ha deixat d’existir durant unes hores.  Però quan trobes el lloc i el moment, passen coses com aquesta…

[youtube http://youtu.be/woJ3ugdA7Bk w=640&h=385]

Avui més que mai…

…els Acousters clamem perquè tant als despatxos de Madrid com de Barcelona la por i els criteris econòmics deixin de ser el motor que dicta les noves línies educatives oficials.

Al Ministerio de Educación, Cultura y Deporte hi impera l’aversió a la diferència i el menyspreu pel minoritari. El Departament d’Ensenyament es regeix pel temor a desmuntar l’escala social i econòmica catalana actual.  Si des del govern estatal es promou l’eliminació de qualsevol tret identitari diferent al model fictici espanyol, des de la Generalitat de Catalunya també es lluita per perpetuar les castes socials, retallant els recursos educatius, fent més difícil la tasca del personal docent, i privant d’oportunitats als i les alumnes amb més dificultats econòmiques.

És per això que demanem que sigui l’amor per la humanitat i la justícia social la força que guiï les noves propostes educatives. Només així podrem créixer com a societat que respecta i admira les seves pròpies singularitats i la seva riquesa cultural, i que elimina per sempre els mecanismes que a hores d’ara encara permeten que hi hagi ciutadans de primera i de segona classe.

Sense haver-ho volgut…

…així ni haver-hi donat massa voltes ens hem trobat que portem uns quants caps de setmana força productius a nivell d’assajos.  Revisem, recreem i polim les cançons del Darrere la porta… i també comencen a treure el nas cançons i idees noves.

I així, amb la maleta cada dia una mica més plena, el viatge que vam emprendre ja fa més de tres anys segueix endavant, entrant en aigües que fins ara no sabíem que podíem navegar.  I realment és divertit, molt divertit.